L'art no és una cosa, és un camí....Elbert Hubbard


No hi ha deure en l'art, l'art és lliure....Wassily Kandinsky

Si es netegen les portes de la percepció, totes les coses
apareixen com son, és a dir infinites....William Blake

Sense jugar amb la fantasia mai ha nascut un treball creatiu....Carl Jung


PENSAMENTS...

Manifestació Barcelona. Foto Josep Lago /AFP


REFLEXIONS EN VEU ALTA      (català)

Després de la manifestació del 19J en van vindre al cap unes reflexions...

N'estic convençuda de que les coses no passen per que si i que tot te una causa i un efecte. Tot te un principi, un desenvolupament, per arribar finalment al seu propòsit final i això és el que crec que està passant en aquests moments referent al moviment que esta vivint la societat i tota la seva trajectòria.


Estem en uns moments de canvi. De canvi del "xip" de la societat cap a una evolució, que per alguns serà conscient, potser per a altres està dintre del inconscient col·lectiu, per això aquesta necessitat de mobilitzar-se i de no aguantar més totes les injustícies (i en aquesta paraula i cap tot), que sempre recauen sobre els mateixos.

Un gran canvi profund, sempre es traumàtic. No es pot produir un canvi sense efectes, sense haver tocat fons i arribat als límits. Res es produeix casual i gratuït, però alhora crec que es un temps de grans oportunitats per al ser humà. Si aconseguim canviar el nostre "xip" interior, elevar les nostres vibracions amb la forma de pensar i actuar, segurament aconseguírem un món millor.

I això per a mi es el principal valor del que està passant amb tota aquesta moguda dels ciutadans. La societat a nivell mundial, perquè està passant a molts llocs alhora, està agafant consciencia d'una forma clara i concisa de que no es pot continuar amb els mateixos esquemes, que ja no serveixen, que estan caducats.

La nova societat desitja més justícia, més igualtat i menys corrupció per part d'uns representants que la veritat es que ens representen molt poc, perquè estan supeditats al poder econòmic que es malauradament el que de veritat controla. El creixement meteòric en el que tots ens en vist immersos ha sigut sens dubte un creixement totalment fals que ha caigut en picat. Potser perquè ens hem oblidat entre tots que el creixement verdader a de ser des de l'interior i actuar cada vegada amb més maduresa i consciencia  d'aquest canvi interior.

Alguns diuen que aquests moviments no serviran per res, que res canviarà,  però potser no veuen que el gran canvi ja s'està produint des de fa un temps, i encara que lent, va caminant i no crec que es pugui parar. Dieu-me il·lusa i ingènua, pot ser que si, però crec que milers de persones creuen el mateix i no crec que es pugui parar, doncs com he dit al començament tot te un principi, una evolució i un objectiu final i aquest es el gran canvi que tots estem fent, anar caminant cap aquest objectiu final, que es un món més just, sense tantes desigualtats, en definitiva que la utopia es faci realitat i fem entre tots, els que ho volem, un món d'autèntiques persones, de verdaders éssers humans. Si ho volem ho aconseguirem.

Aquestes son les meves reflexions, que m'agradaria que tots els que veieu aquesta pagina doneu la vostra opinió i així poder intercanviar reflexions.




Manifestación Barcelona. Foto Xavier Gomez

REFLEXIONES EN VOZ ALTA    (castellano)


Después de la manifestación del 19J me vinieron a la cabeza unas reflexiones...


Estoy convencida de que las cosas no pasan por que si y que todo tiene una causa y un efecto. Todo tiene un principio, un desarrollo, para llegar finalmente a su propósito final y esto es el que creo que está pasando en estos momentos en lo referente al movimiento que esta viviendo la sociedad y toda su trayectoria.


Estamos en unos momentos de cambio. De cambio del "chip" de la sociedad hacia una evolución, que para algunos será consciente, quizás para otros está dentro del inconsciente col·lectivo. Por eso esta necesidad de movilizarse y de no aguantar más todas las injusticias (y en esta palabra cabe todo), que siempre recaen sobre los mismos.


Un gran cambio profundo, siempre es traumático. No se puede producir un cambio sin efectos, sin haber tocado fondo y llegado al límite. Nada se produce casual y gratuito, pero a la vez creo que es un tiempo de grandes oportunidades para el ser humano. Si conseguimos cambiar nuestro "chip" interior, elevar nuestras vibraciones con la forma de pensar y actuar, seguramente conseguiremos un mundo mejor.


Y esto para mí, es el principal valor de lo que está pasando con toda esta movida de los ciudadanos. La sociedad a nivel mundial, porque está pasando en muchos lugares a la vez, está cogiendo conciencia de una forma clara y concisa de que no se puede continuar con los mismos esquemas, que ya no sirven, que están caducados.


La nueva sociedad desea más justicia, más igualdad y menos corrupción por parte de unos representantes que la verdad es que nos representan muy poco, porque están supeditados al poder económico que es desgraciadamente el que de verdad controla. El crecimiento meteórico en el que todos nos hemos visto inmersos, ha sido sin duda un crecimiento totalmente falso que ha caído en picado. Quizás porque nos hemos olvidado entre todos que el crecimiento verdadero a de ser desde el interior y actuar cada vez con más madurez y conciencia de este cambio interior.


Algunos dicen que estos movimientos no servirán para nada, que nada cambiará, pero quizás no vean que el gran cambio ya se está produciendo desde hace un tiempo y aun que lento, va andando y no creo que se pueda parar. Decírme ilusa e ingenua, puede ser que si, pero creo que miles de personas creen lo mismo y no creo que se pueda parar, pues cómo he dicho al comienzo todo tiene un principio, una evolución y un objetivo final y este es el gran cambio que todos estamos haciendo, ir andando hacia este objetivo final, que es un mundo más justo, sin tantas desigualdades, en definitiva que la utopía se haga realidad y hagamos entre todos, los que lo queremos, un mundo de auténticas personas, de verdaderos seres humanos. Si lo queremos lo conseguiremos.


Estas son mis reflexiones, que me gustaría que todos los que veis esta pagina dieseis vuestra opinión sobre el tema y asi poder intercambiar reflexiones.







VIDEO DE LA PELICULA STALIN, DONDE EL COMPAÑERISMO Y LA SOLIDARIDAD GANAN SOBRE LA INDIVIDUALIDAD

ESCULTURA DE CLARÀ SENSE MUTILACIONS



Avui  he llegit un article a La Vanguardia en català,  firmat per en Lluís Permanyer , que considero força interessant,  doncs no coneixia l'història. Es tracta de l'escultura de Clarà dedicada als voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial, i ubicada al parc de la Ciutadella. 


Faig una síntesis. Tornem endarrere en el temps, al 1918, quan es va acordar aixecar un monument als prop de 14.0000 voluntaris catalans que van lluitar en la defensa de França en la Primera Guerra Mundial. L'obra es va encarregar a l'escultor Josep Clarà. Al 1922, amb l'obra ja acabada , (un monumental home nu amb els braços en alt, de quasi 4 metres d'altura, en bronze), es va tenir que anular el projecte degut a la dictadura de Primo de Rivera contrari a qualsevol cosa que tingues que veure amb el catalanisme. Finalment va ser inaugurada el 1936, concretament el 14 de juliol, festa nacional francesa. 





Desprès de diverses vicissituds durant l'època franquista, va ser tapada en diverses ocasions i també li van serrar els braços i llavors com a colofó , al 1954, se li van tapar els genitals amb una fulla de parra, subjecta per cargols. Imagineu quina mentalitat més estreta i hipòcrita del nacionalcatolicisme al fer-li això a aquesta monumental obra d'art. Actualment es pot veure l'estàtua vora de l'estany, totalment restaurada, tal com era originalment, totalment nua, amb el penis sense mutilacions, amb tota naturalitat