L'art no és una cosa, és un camí....Elbert Hubbard


No hi ha deure en l'art, l'art és lliure....Wassily Kandinsky

Si es netegen les portes de la percepció, totes les coses
apareixen com son, és a dir infinites....William Blake

Sense jugar amb la fantasia mai ha nascut un treball creatiu....Carl Jung



DIADA NACIONAL PER LA LLIBERTAT

 11 de novembre de 2017

UN DIA PER RECORDAR


La majoria del poble de Catalunya segueix endavant, sense defallir amb les seves reivindicacions per la llibertat dels presos polítics.
Va ser una manifestació plena d'emocions, ja que van sortir en una  capçalera d'honor els familiars dels Jordis, els del vicepresident i els consellers empresonats. També anaven els partits polítics, entitats amb el lema "Som República" i el col·legi d'advocats, per la llibertat i la dignitat. La manifestació va ser organitzada per l'ANC I Òmnium. Però sobretot per la voluntat del poble.
Va ser multitudinària, ja que va omplir tot el carrer Marina des de la Travessera de Gràcia fins a l'avinguda Icària. En total 3 km. 300 metres. Van venir uns mil autocars d'arreu de Catalunya. La Guàrdia Urbana va comptabilitzar 750.0000 persones, però moltes veus dubten d'aquesta xifra i en diuen moltes més d'un milió. Tots els carrers del voltant també estaven plens de gom a gom, per tant segur que eren molts més del que diuen les fonts oficials. De totes maneres va ser una prova esplèndida del que pot fer el poble quan el mou l'anhel de justícia i llibertat.


Un dels moments culminants va ser quan es va sentir la veu de Pau Casals en el seu discurs en anglès, a les Nacions Unides que va fer l'any 1971. I seguidament els músics en directe van tocar El Cant dels Ocells. Aquí el silenci de tants mils de persones va ser impressionant. Només trencat pel soroll impertinent de l'helicòpter de la policia, donant voltes. Però ni això va poder fer malbé aquest moment tan màgic i ple de simbolisme. Mils i mils de mòbils amb la llanterna encesa a manera d'espelmes fou una visió espectacular, que des de l'aire a donat la volta al món.

I un altre dels moments que es van viure amb més sentiment va ser el parlament dels familiars i amics de tots els empresonats. Paraules d'afecte i suport que arribaven al cor.



























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada