Lip dub per la llengua catalana - Catalunya (Oficial)

PENSAMENTS...

Manifestació Barcelona. Foto Josep Lago /AFP

REFLEXIONS EN VEU ALTA      (català)

Després de la manifestació del 19J en van vindre al cap unes reflexions...

N'estic convençuda de que les coses no passen per que si i que tot te una causa i un efecte. Tot te un principi, un desenvolupament, per arribar finalment al seu propòsit final i això és el que crec que està passant en aquests moments referent al moviment que esta vivint la societat i tota la seva trajectòria.

Estem en uns moments de canvi. De canvi del "xip" de la societat cap a una evolució, que per alguns serà conscient, potser per a altres està dintre del inconscient col·lectiu, per això aquesta necessitat de mobilitzar-se i de no aguantar més totes les injustícies (i en aquesta paraula i cap tot), que sempre recauen sobre els mateixos.

Un gran canvi profund, sempre es traumàtic. No es pot produir un canvi sense efectes, sense haver tocat fons i arribat als límits. Res es produeix casual i gratuït, però alhora crec que es un temps de grans oportunitats per al ser humà. Si aconseguim canviar el nostre "xip" interior, elevar les nostres vibracions amb la forma de pensar i actuar, segurament aconseguírem un món millor.

I això per a mi es el principal valor del que està passant amb tota aquesta moguda dels ciutadans. La societat a nivell mundial, perquè està passant a molts llocs alhora, està agafant consciencia d'una forma clara i concisa de que no es pot continuar amb els mateixos esquemes, que ja no serveixen, que estan caducats.

La nova societat desitja més justícia, més igualtat i menys corrupció per part d'uns representants que la veritat es que ens representen molt poc, perquè estan supeditats al poder econòmic que es malauradament el que de veritat controla. El creixement meteòric en el que tots ens en vist immersos ha sigut sens dubte un creixement totalment fals que ha caigut en picat. Potser perquè ens hem oblidat entre tots que el creixement verdader a de ser des de l'interior i actuar cada vegada amb més maduresa i consciencia  d'aquest canvi interior.

Alguns diuen que aquests moviments no serviran per res, que res canviarà,  però potser no veuen que el gran canvi ja s'està produint des de fa un temps, i encara que lent, va caminant i no crec que es pugui parar. Dieu-me il·lusa i ingènua, pot ser que si, però crec que milers de persones creuen el mateix i no crec que es pugui parar, doncs com he dit al començament tot te un principi, una evolució i un objectiu final i aquest es el gran canvi que tots estem fent, anar caminant cap aquest objectiu final, que es un món més just, sense tantes desigualtats, en definitiva que la utopia es faci realitat i fem entre tots, els que ho volem, un món d'autèntiques persones, de verdaders éssers humans. Si ho volem ho aconseguirem.

Aquestes son les meves reflexions, que m'agradaria que tots els que veieu aquesta pagina doneu la vostra opinió i així poder intercanviar reflexions.

Manifestación Barcelona. Foto Xavier Gomez

REFLEXIONES EN VOZ ALTA    (castellano)

Después de la manifestación del 19J me vinieron a la cabeza unas reflexiones...

Estoy convencida de que las cosas no pasan por que si y que todo tiene una causa y un efecto. Todo tiene un principio, un desarrollo, para llegar finalmente a su propósito final y esto es el que creo que está pasando en estos momentos en lo referente al movimiento que esta viviendo la sociedad y toda su trayectoria.

Estamos en unos momentos de cambio. De cambio del "chip" de la sociedad hacia una evolución, que para algunos será consciente, quizás para otros está dentro del inconsciente col·lectivo. Por eso esta necesidad de movilizarse y de no aguantar más todas las injusticias (y en esta palabra cabe todo), que siempre recaen sobre los mismos.

Un gran cambio profundo, siempre es traumático. No se puede producir un cambio sin efectos, sin haber tocado fondo y llegado al límite. Nada se produce casual y gratuito, pero a la vez creo que es un tiempo de grandes oportunidades para el ser humano. Si conseguimos cambiar nuestro "chip" interior, elevar nuestras vibraciones con la forma de pensar y actuar, seguramente conseguiremos un mundo mejor.

Y esto para mí, es el principal valor de lo que está pasando con toda esta movida de los ciudadanos. La sociedad a nivel mundial, porque está pasando en muchos lugares a la vez, está cogiendo conciencia de una forma clara y concisa de que no se puede continuar con los mismos esquemas, que ya no sirven, que están caducados.

La nueva sociedad desea más justicia, más igualdad y menos corrupción por parte de unos representantes que la verdad es que nos representan muy poco, porque están supeditados al poder económico que es desgraciadamente el que de verdad controla. El crecimiento meteórico en el que todos nos hemos visto inmersos, ha sido sin duda un crecimiento totalmente falso que ha caído en picado. Quizás porque nos hemos olvidado entre todos que el crecimiento verdadero a de ser desde el interior y actuar cada vez con más madurez y conciencia de este cambio interior.

Algunos dicen que estos movimientos no servirán para nada, que nada cambiará, pero quizás no vean que el gran cambio ya se está produciendo desde hace un tiempo y aun que lento, va andando y no creo que se pueda parar. Decírme ilusa e ingenua, puede ser que si, pero creo que miles de personas creen lo mismo y no creo que se pueda parar, pues cómo he dicho al comienzo todo tiene un principio, una evolución y un objetivo final y este es el gran cambio que todos estamos haciendo, ir andando hacia este objetivo final, que es un mundo más justo, sin tantas desigualdades, en definitiva que la utopía se haga realidad y hagamos entre todos, los que lo queremos, un mundo de auténticas personas, de verdaderos seres humanos. Si lo queremos lo conseguiremos.

Estas son mis reflexiones, que me gustaría que todos los que veis esta pagina dieseis vuestra opinión sobre el tema y asi poder intercambiar reflexiones.

VIDEO DE LA PELICULA STALIN, DONDE EL COMPAÑERISMO Y LA SOLIDARIDAD GANAN SOBRE LA INDIVIDUALIDAD

ESCULTURA DE CLARÀ SENSE MUTILACIONS

Avui  he llegit un article a La Vanguardia en català,  firmat per en Lluís Permanyer , que considero força interessant,  doncs no coneixia l'història. Es tracta de l'escultura de Clarà dedicada als voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial, i ubicada al parc de la Ciutadella. 

Faig una síntesis. Tornem endarrere en el temps, al 1918, quan es va acordar aixecar un monument als prop de 14.0000 voluntaris catalans que van lluitar en la defensa de França en la Primera Guerra Mundial. L'obra es va encarregar a l'escultor Josep Clarà. Al 1922, amb l'obra ja acabada , (un monumental home nu amb els braços en alt, de quasi 4 metres d'altura, en bronze), es va tenir que anular el projecte degut a la dictadura de Primo de Rivera contrari a qualsevol cosa que tingues que veure amb el catalanisme. Finalment va ser inaugurada el 1936, concretament el 14 de juliol, festa nacional francesa. 

Desprès de diverses vicissituds durant l'època franquista, va ser tapada en diverses ocasions i també li van serrar els braços i llavors com a colofó , al 1954, se li van tapar els genitals amb una fulla de parra, subjecta per cargols. Imagineu quina mentalitat més estreta i hipòcrita del nacionalcatolicisme al fer-li això a aquesta monumental obra d'art. Actualment es pot veure l'estàtua vora de l'estany, totalment restaurada, tal com era originalment, totalment nua, amb el penis sense mutilacions, amb tota naturalitat  

   

¡INDIGNADOS!

NO,  A LA REPRESIÓN POLICIAL

 Y..... ¡¡ A TANTAS  OTRAS COSAS !!

LO QUE SE HA VIVIDO EN LA PLAZA CATALUÑA NO TIENE NOMBRE, PARECE QUE VOLVEMOS A LOS  TIEMPOS  DE LA DICTADURA, CON ESTA AGRESIÓN POR PARTE DE LOS MOSSOS DE ESCUADRA, ¡QUE VERGÜENZA!, LOS QUE HAN ORDENADO Y PERMITIDO ESTO LES TENDRÍA QUE CAER LA CARA DE VERGÜENZA, SI ES QUE TIENEN CLARO, COSA QUE TODOS DUDAMOS.

HAN ATACADO Y DADO GOLPES DE PORRA DE UNA MANERA BRUTAL CUANDO NADIE LES ATACABA,  EN LAS IMÁGENES SE HA VISTO BIEN CLARO. DEBEN ESTAR MUY ORGULLOSOS DE SU HAZAÑA. CON SUS CASCOS  Y LA VISERA  TAPÁNDOLES LA CARA, SUS ESCUDOS Y SUS PORRAS PARECÍAN QUE FUERAN  A SER ATACADOS POR UN ENEMIGO FEROZ, Y SOLO TENÍAN EN FRENTE PERSONAS QUE INTENTABAN DEFENDERSE, UNA INSURRECCIÓN TOTALMENTE PACIFICA, POR UNA AUTENTICA DEMOCRACIA. ¡QUE ESPECTÁCULO  MÁS PENOSO  DE  ABSOLUTA PREPOTENCIA!. 

 

TODOS ESTAMOS, YA, MÁS QUE HARTOS DE LA GENTE QUE NOS GOBIERNA, QUE SON UNOS TÍTERES DEL PODER, DE LOS BANCOS, DE  TANTA CORRUPCIÓN, DE TANTOS RECORTES A LOS DE SIEMPRE.

COMO LES MOLESTA, VERDAD?, QUE MILES DE PERSONAS SALGAN A LA CALLE EN CONCENTRACIÓN PACÍFICA POR UNOS DERECHOS FUNDAMENTALES. ES QUE SEÑORES MÍOS, ESTAMOS, NO INDIGNADOS, SINO INDIGNADÍSIMOS  DE TANTO TRAPICHEO Y NO ES PARA MENOS. SI TUVIESEN MAS DIGNIDAD Y EN VEZ DE PENSAR EN TODO LO QUE VAN A CONSEGUIR CON SUS "GRANDES CARGOS" PENSARAN EN LA DIGNIDAD DE LAS PERSONAS QUE TIENEN DERECHO A UNA BUENA SANIDAD, A UN BUEN TRABAJO A UNA BUENA EDUCACIÓN Y A OTRAS TANTAS Y TANTAS COSAS IMPORTANTES QUE TENEMOS DERECHO COMO CIUDADANOS, NADIE  TENDRÍA QUE SALIR A LA CALLE A MANIFESTARSE POR LO MISMO QUE LES ESTA FALTANDO A VDS,  POR SU DIGNIDAD COMO PERSONAS. PERO CLARO, ESTA PALABRA ES UNA MÁS DEL DICCIONARIO Y A VDS. LO QUE LES INTERESA ES TENER LOS BOLSILLOS BIEN LLENOS, LO DEMÁS LES IMPORTA BIEN POCO.

PUES ESTO SOLO ES EL COMIENZO Y COMO NO SE PONGAN LAS PILAS Y HAGAN BIEN SUS DEBERES, QUE POR EL MOMENTO TIENEN UN ENORME SUSPENSO, Y HAGAN UNA REFORMA URGENTE DE LA POLÍTICA Y LA ECONOMÍA, LAS COSAS SE LES VAN A PONER MUY COMPLICADAS. PORQUE, TODOS, DECIMOS , DIREMOS, Y SEGUIREMOS DICIENDO ... ¡BASTA!  

Fotografias de la SAGRADA FAMÍLIA

Una pequeña colección de fotos que hice de la Sagrada Familia, este pasado mes de Febrero, en una visita a este  maravilloso templo. Estar en medio de tanta belleza; contemplar aquellas altísimas y inclinadas columnas que parecen inmensos arboles, llenas de simbología y  la luz que penetra de una forma tan sorprendente, produce una emoción difícil de explicar.  Es realmente impresionante y desde aquí os animo a que la visitéis, vale la pena. Como dijo el Nuncio del Vaticano, en la visita que efectuó el año 1915 : 


 "Sr. Gaudí  Vd, es el Dante de la arquitectura y su obra es uno de los poemas más grandes en piedra".

LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH tornen a Montjuc

LES QUATRE COLUMNES, Símbol de Catalanitat

"L'arquitectura ha de ser tant un mirall com una manera de preservar la història dels pobles".                                                                                    Puig i Cadafalch

El 27 de febrer d'enguany es va celebrar la inauguració i restitució del Monument de les QUATRE COLUMNES a Montjuïc. Aquest monument fou erigit per Puig i Cadafalch el 1919 i va ser enderrocat pel dictador Primo de Rivera, l'any 1928, perquè no podia tolerar aquest monument, un símbol públic de catalanitat aixecat en un lloc emblemàtic, on s’havia de celebrar l'Exposició Internacional del 29. Aquest monument vol ser un patrimoni i un llegat del poble català i alhora un Homenatge als homes i dones que han defensat Catalunya, en tots els temps, i que formen part de la memòria històrica.

En Puig i Cadafalch, ja des del 1916, tenia en ment realitzar un projecte arquitectònic monumental que reunís l'expressió de la catalanitat. Per a ell l'esperit català s'emmarcava dins les coordenades de la cultura hel·lènica, de la nostra romanitat i de l'art romànic medieval, que ens singularitzaven com a poble dins del conjunt de la humanitat. Per això, el monument amb el simbolisme de les quatre barres, representat per les quatre columnes, és símbol d'identificació dels catalans, i per altra banda les columnes són l’expressió d’universalitat.

Les quatre columnes jòniques de 20 metres d'alçada són visibles des de tot arreu del recinte. En el seu origen havien de ser coronades per unes figueres alades, símbol de la Victòria, però finalment no es van posar.

Puig i Cadafalch va ser president de la Mancomunitat durant el 1917-1923 i quan la dictadura de Primo de Rivera va estroncar la Mancomunitat, a Puig i Cadafalch se li van anul·lar tots els seus projectes urbanístics i va ser cessat dels seus càrrecs, també dels polítics; finalment hagué d'exiliar-se.

L'any 1994 es va iniciar una campanya de restitució i l'Ajuntament, impulsor del projecte, finalment no el va portar a terme i restà pendent.

A partir del 2002 començà la tasca per a la restitució del monument per part de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i Llibertats Nacionals que ha estat la gestora de la iniciativa. A aquesta campanya s'hi adhereixen entitats, personalitats i milers de persones. L'any 2005 el Parlament de Catalunya aprova una resolució sobre la recuperació del monument. El 2006, l'Ajuntament dóna suport a aquesta resolució i aprova una declaració institucional per a la seva restitució.


Durant alguns anys, després de diverses propostes, publicacions als mitjans de comunicació i diversos actes reivindicatius perquè el projecte tirés endavant, així com per a la seva ubicació (s'havia parlat de situar-lo a la plaça Cerdà o al Fòrum) finalment l'Ajuntament va acceptar la restitució a Montjuïc, però en posició lateral. Després de diversos debats, reunions i manifests, el dia 27 de juny de 2008 es va aprovar la restitució de les QUATRE COLUMNES a Montjuïc en posició frontal.

El 5 de novembre del 2010 es va posar la primera pedra i el passat 27 de febrer, davant d'un nombrós públic i en un acte festiu i històric, es va inauguraremblemàtic per Catalunya. El President de la Generalitat, Artur Mas, va fer la inauguració, que va comptar amb la participació de la Presidenta del Parlament Núria de Gispert, l'Alcalde Jordi Hereu i representants de la Xarxa d'Entitats, aquesta última, impulsora d'aquest acte de recuperació de la memòria històrica i de la lluita reivindicativa, durant molts anys, per mitjà de la restitució de les QUATRE COLUMNES a Montjuïc.

Fonts: La Xarxa d'Activitats  i Generalitat de Catalunya 

ULTIMAS OBRAS EXPUESTAS

Lluïsa Goberna muestra su "Gresol d’Esferes" al Reial Cercle Artístic de Barcelona

La artista barcelonesa Lluïsa Goberna exhibió su última exposición "Gresol d'Esferes" a Sala Joan Abelló del Reial Cercle Artístic de Barcelona del 25 de noviembre al 6 de diciembre de 2010. Numerosos amigos de Lluïsa y miembros de la Unió d'Artistes, de la cual es miembro cofundadora y coordinadora, asistieron al acto inaugural que contó con la presencia del presidente del Reial Cercle Artístic, Josep Fèlix Bentz, encargado de presentar la exposición, y que repasó la trayectoria de la artista y recordó que se inició artísticamente creando máscaras en 1984. Luego que acabó su intervención, Lluïsa Goberna se dirigió al público para agradecer su asistencia y para dar unas breves pinceladas sobre la exposición que presentaba, inspirada principalmente en formas esféricas. “De repente -explicó la artista- sentí la necesidad de pintar cuadros que tuvieran como trasfondos esta forma geométrica en su contenido”.

Crisol de esferas presenta una treintena de cuadros donde queda reflejada la generosa imaginación de la artista y una paleta de vivos colores, con gran equilibrio, que aportan una personalidad propia a cada una de las obras, alguna de ellas calificada como de “visionaria” por alguno de los visitantes. La exposición incluye obras realizadas con varias técnicas: pintura acrílica, mixta y digital con tela. La pintura digital es un nuevo concepto artístico que Lluïsa Goberna empezó a experimentar en 2005.

M.L. Pujol

CAMINANDO...

Lluisa Goberna, nace en Barcelona. Estudia dibujo artístico los años 1959 y 1960.

Formó parte de grupos de teatro amateur entre los años 1983 y 1986. Incluyendo la realización de decorados, actuación y confección de vestuario escénico.

Inició la creación de máscaras el año 1984.

Realizó Escudos y Blasones Heráldicos, en papel, cerámica y vidrio.

Es academica y miembro de la Junta Rectora del "Institut d'Estudis Histórics Medievals de Catalunya" y responsable de la Sección organizadora de Visitas Culturales Histórico-artísticas,

Miembro cofundadora y coordinadora del Grupo de pintores de la Unió d'Artistes, del Institut.

Directora, diseñadora y coordinadora del equipo redactor de la revista Cartulari de la Catalunya Comtal, portavoz del Institut d'Estudis Histórics Medievals de Catalunya.

A partir de 2005 investiga otro concepto del arte e inicia la creación de pinturas digitales.